IC

Intel·ligència Col·lectiva traslladat a Roger Guillamet

2011-04-21T19:24:00.002+01:00

Els articles relacionats amb la Intel·ligència Col·lectiva han estat traslladats a www.rogerguillamet.com

Espai comunitari Wiser Earth

2010-12-10T23:13:00.005+01:00

WiserEarth és un espai comunitari en línia generat pels propis usuaris i dedicat al moviment social i ambiental, dóna seguiment a la feina que realitzen les organitzacions no lucratives a tot el món.

Personalment he afegit simbòlicament les xarxes Valoo i Pangea 2.0, les dues van ser creades d'una manera personal pensant en la creació d'un espai d'aquest tipus. Considero positiu el creixement d'espais d'aquesta tipologia, encara més si com en aquest cas incorporen visualitzacions a escala global de totes les organitzacions, projectes...

http://es.wikipedia.org/wiki/WiserEarth

http://es.wiserearth.org

Kreeo y BancoComun

2009-01-07T21:10:00.002+01:00

A la xarxa s’estan desenvolupant intel·ligències col·lectives, tan provinents de grups artístics com és el cas Platoniq (Banco Común de Conocimientos) com pel que fa a webs 2.0 (Kreeo).

El Banco Común de Conocimientos ja té una presència internacional a partir de diferents centres com Barcelona o Londres, permet compartir informació o coneixements aplicats amb cursos físics o mitjançant pindoles a la web: les persones ofereixen el coneixement d’allò que creuen interessant o sol·liciten a altres usuaris coneixements que necessiten.

L’àmbit de Kreeo és universal i es tracta d’una web 2.0 amb una infraestructura que permet reunir una intel·ligència col·lectiva global protagonitzada per tots els usuaris. Com ells mateixos diuen ‘Welcome to the World of Collective Intelligence’, l’usuari tindrà llibertat per tenir el seu món dins el global del Kreeo. Sembla que es centraran en l’aprenentatge i la difusió de coneixement sòlid.

Aquest últim projecte s’assimila al treball personal Valoo, realitzat com a projecte final de carrera que tenia uns objectius paral·lels al nou Kreeo. L’aproximació a Valoo és interessant per veure les grans possibilitats que oferirà, de la mateixa manera que tenir clares les limitacions i dificultats existents.

www.bancocomun.org / http://www.bankofcommons.org/

www.kreeo.com

www.valoo.net

Intel·ligència Col·lectiva i Indiana Jones

2008-11-30T19:49:00.007+01:00

La última història d'aquest aventurer (1) ens porten a El Dorado, on el tresor real és el coneixement. 13 personatges d'un espai interdimensional es basen en què la unió de tots junts forma una unitat que es més forta que cadascun d'ells individualment.

Una revisió de la llegenda lligada a la idea de la informació és poder, a nivell conceptual és interessant la referència. Com a apunt respecte els personatges de la pel·lícula, la utilització dels grisos (extraterrestres antropomòrfics clàssics) aconsegueix estalviar pressupost i permet una major comprensió de les emocions dels personatges per part del públic.

1 - Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristal (2008)

Jacques Attali i la Intel·ligència Col·lectiva

2008-03-24T15:24:00.004+01:00

En el seu llibre ‘Breve historia del futuro’ (1), Attali projecta al futur les tendències de la civilització existents en l’actualitat. Creu que en un futur existiran tres onades claus per a la història: l’hiperimperi, l’hiperconflicte i la hiperdemocràcia. Creu que totes elles s’aniran succeint però manté el seu convenciment que s’acabarà imposant la última.

Té fe en què la hiperdemocràcia desenvoluparà el bé comú que crearà al mateix temps la intel·ligència col·lectiva. El bé de la humanitat, finalitat col·lectiva de la hiperdemocràcia, no serà ni la grandesa, ni la riquesa ni tan sols la felicitat, sinó la protecció del conjunt dels elements que possibilitaran una vida digne: clima, aire, aigua, llibertat, democràcia, cultures, llengües, sabers… Aquest bé comú serà com una biblioteca que s’ha de mantenir, com un parc natural que hem de cultivar i enriquir sense modificar la seva forma irreversible.

L’essencial de la dimensió intel·lectual del bé comú estarà constituït per una intel·ligència universal pròpia de l’espècie humana, però diferent al mateix temps de la suma de les intel·ligències dels éssers humans.

La intel·ligència col·lectiva d’un grup no és, per tant, la suma dels sabers dels seus membres, ni tan sols la suma de les seves aptituds per pensar; és una intel·ligència pròpia que pensa de manera diferent a cadascun dels membres del grup. Així, una xarxa neuronal composta per cèl·lules es converteix en una màquina d’aprendre; una xarxa telefònica compleix funcions diferents a les de cada una de les centrals; un ordinador reflexiona de manera diferent de cada processador; una orquestra és quelcom més que la suma dels seus músics; un espectacle és quelcom d’una naturalesa diferent al paper representat per cadascun dels seus actors; els resultats d’una investigació valen més que l’aportació de cada un dels investigadors que la porten a terme. Tota intel·ligència col·lectiva és el resultat de ponts, de vincles entre intel·ligències individuals necessaris per crear quelcom nou.

De la mateixa manera, la humanitat crea una intel·ligència col·lectiva universal, diferent a la de la suma de les intel·ligències particulars dels éssers que la componen i diferent de les intel·ligències col·lectives dels grups o de les nacions.

La finalitat d’aquest intel·ligència universal no serà d’ordre utilitari. Serà incognoscible, gratuïta. Podrà traduir-se en diferents obres: innumerables xarxes cooperatives planetàries permetran crear corpus de saber i obres d’art universal que transcendiran els sabers i les obres de totes els que hi hagin participat. De fet, aquest intel·ligència universal existeix, en estat embrionari, des de sempre. Ha permès que l’humanitat s’hagi adaptat i sobreviscut. No trigarà a crear una relació totalment nova amb la propietat intel·lectual, que ja no podrà ser absoluta i que tindrà que compartir el conjunt de la humanitat, necessari per la creativitat de cadascú. Comenta exemples ja presents com el desenvolupament de programes informàtics o la Wikipedia.

La història apretarà cap a la integració creixent de les intel·ligències col·lectives en una intel·ligència universal, estarà també dotada d’una memòria col·lectiva que conservarà i acumularà el seu saber. Per la seva naturalesa, durarà tan com la humanitat.

La intel·ligència universal podrà arribar a concebir màquines al seu propi servei, que defensin el bé comú per si mateixos.

I gràcies a la intel·ligència universal, emergirà una intel·ligència de l’espècie, una hiperintel·ligència que actuarà en funció del seu propi interès, que no coincidirà necessariament amb l’interès de l’intel·ligència universal d’una generació d’éssers humans.

Finalment, en l’últim grau de l’evolució, podrà néixer –potser ha nascut ja- una hiperintel·ligencia del viu, del qual la humanitat no és més que un ínfim component. Ja no actuarà en funció de l’interès exclusiu de l’espècie humana.

La història singular de l’Homo sapiens sapiens arribaria llavors al seu final. No en l’aniquilació, com en les dos primeres ones del futur, sinó a la superació.

1 – Attali, Jacques ‘Breve Historia del futuro’ (2007) Ediciones Paidos Iberica, S.A.

** James Hutton va iniciar el 1785 la compresnió de la terra com a superoganisme.

Intel·ligència Col·lectiva i l’Informe Phaeton

2007-11-27T16:46:00.006+01:00

Albert Salvadó a la novel·la L’informe Phaeton (1) parla de la llegenda de la Ciutat del Sol “una gran estació espacial que girava amb la terra per damunt de Pangea, i que es mantenia geostacionària com el sentinella perpetu, era més que un satèl·lit”. D’aquesta manera explica la idea duna obra realitzada per l'Homo Sapiens Sapiens per demostrar el control sobre la terra, el fet de ser responsable conscient del seu futur i de la humanitat sencera. Sobretot consistent en destacar l’element creador humà per sobre de qualsevol altra poder.

La Ciutat del sol és un exemple de possible creació humana Seria molt positiva una referència que ajudes a un objectiu col·lectiu per deixar enrere una civilització alienada que progressa sense saber a on va. A l’Informe Phaeton també explica la contradicció de proclamar la societat de l’oci mentre es continua amb un treball lligat a l’element econòmic en què no es deixa llibertat productora ni espai a la creativitat. De totes maneres sembla que idees utòpiques com el treball lliure amb remuneració per a tothom no semblen trobar una via per a la seva extensió, són importants qualsevol projectes comú que permetin una major consciència col·lectiva per part de les persones.

Per exemple el projecte de la web 2.0 és una bona manera d’aplicar la idea segons la qual la Intel·ligència Col·lectiva sorgeix quan un col·lectiu humà aconsegueix una major eficiència unit que no pas cadascun dels seus membres per separat. Així doncs, aquest fet és visualitzable en el treball conjunt que proposen serveis d’Internet, personalment tinc la proposta Valoo corresponent al meu projecte final de Carrera.

2 - Salvado, Albert (2007) L'Informe Phaeton. Columna Edicions S.A.

Emergència i Intel·ligència Col·lectiva

2007-02-11T15:36:00.001+01:00

Johnson realitza la pregunta de si la web aprèn i de si realment portarà a una consciència holística, global i única que ens unirà a tots. Explica que ell no té prou capacitat per respondre però si que fa comentaris al respecte i introdueix opinions de diferents autors.

Explica que la web no deixa de ser una suma de dades connectades: ens pot fer més intel·ligents però no es convertirà en un Ent conscient.

Opinions:

-Robert Wright : cervell global
-Bill Joy i Ray Kurzweil : Arribar a consciencia en el pròxim segle
-Arthur C.Clarke i Matrix. Web com a gran cervell?

La idea d'unió de cervells individuals connectats entre ells pel llenguatge digital de la web ens portaria a la Noosfera de Teilhard de Chardin.

Wright i l'explicació de les ciutats podria ser l'estrena del mateix fenomen portat a la web en què apareixeria de la Macrointel·ligència.

Problemàtiques que es troba la web:

-Dificultats en la organització. Com més informació rep, més difícil és trobar-la. Steven Pinket a “Com funciona la ment” compara el cervell i internet dient que el primer no deixaria que la informació vagues. La informació sempre ha d'existir en aquest per fer quelcom, fet motivat en el cervell perquè les cèl·lules estan en el propi vaixell reproductiu. El que passa a internet es que no existeixen intensius per anar contra els interessos col·lectius.

Explica que per establir un ordre són necessàries autoorganitzacions en formes específiques que puguin aproximar a la intel·ligència col·lectiva. Diu que cal fer modificacions en l'arquitectura bàsica amb una retroalimentació entre elements per la unidireccionalitat de la web. I que d'aquesta manera es pugin acceptar els augments d'escala i que no existeixi un ordre de nivell superior. 'Alexia Internet' de Brewter Kahle és una proposta que va en aquest sentit, no canvia els protocols però intenta solucionar aquestes deficiències de la web. Johnson ho considera com la millor instantània de la Intel·ligència Col·lectiva.

Alexia

Utilitza tecnologia collaborative-filtering per construir connexions entre llocs basats en el tràfic d’usuaris.
-1era idea: Prendre instantanies d’Internet per els futurs historiadors. Indexar-les.
-2ona idea: Utilitzar mateixa base de dades a surfers ocasionals. Quan es trobaven e404. Era una barra d’eina que s’activava al navegador.
-3ara idea: Poder visualitzar contingut relacionat amb el que s’està veient. Les associacions no són el treball d’una consciència única, sinó la suma total de milers de decisions individuals, una guia en la web que es crea seguint el rastre d’un número inimaginable de rastres. Com més persones, més sentit té.

La seva intel·ligència està basada en buscar patrons i després informa dels ratings(no és agent de recomenacions, simplement informa de les relacions). No necessitat sensibilitat.

Un software com Alexa intenta emular el saber popular de la pràctica de l’intercanvi d’informació que té lloc en els carrers dels barris, incloït si són veïns. Aquí una altra referència a l'evolució comentada a l'estil de les ciutats.

Telèpates

Les persones tenen capacitat de telepatia . La pregunta que proposa Johnson és si és específic de la nostra intel·ligència social o acaba sortint a un determinat moment de l’evolució intel·lectual? Rizzollati parla del fenomen de les neurones en mirall que fan el que veuen. Així doncs es tracta que d'aquesta manera és com existeix una forma particular de connexió cerebral.

Els altres

S'ha d'entendre que tots tenim un pensament limitat i que existeixen altres pensaments vàlids. Es parla que va existir un augment del cervell per la lluita amb intel·lectes socials pels privilegis reproductius. S'explica que en comunitats sobredimensionades van arribar massa aviat i que per això ara vivim en grups dins grups (preparats per 200 individus al voltant: comunitats petites).

Es pot entendre que ha existit un increment de les capacitat del cervell per l’emergència, el fet de veure conductes i patrons de comportament grupal. La qüestió és que tan les ciutats com la web necessiten autoorganització.

Els mecanisme de retroalimentació van permetre fa molt de temps construir teories respecte les altres ments. Ara s'ha arribat al punt de crear software capaç de desenvolupar una teoria de les nostres ments. Programes dedicats a individus que coneguin determinar els gustos, interessos... de cadascun.

Interfície

En les interfícies funcionen tan bé les metàfores espacials per la qualitat natural del pensament amb l'associació (el fet de reconeixement de patrons). D'aquí s'observa també la importància del fet visual. Les interfícies generalistes per la seva no retroalimentació es poden considerar autistes.

Futur per software intel·ligent

Johnson explica que el software desenvoluparà models subtils i evolucionats dels nostres estats mentals individuals, aprenentatge que sorgirà d’un sistema ascendent. Es tracta de la personalització creada per múltiples grups.

-Patti Maes al MIT treballa amb software interactiu. (Collaborative-Filtering)
-Es tendirà a aplicacions més senzilles
-Existirà un aprenentatge que funcionarà en paral·lel
-Wright parla de la possibilitat d'una història tipus 'Tria la teva història' que arribarà fins a un final desconegut, no previst i molt personal.
-Les persones podran decidir el que veuran i quan. Publicitat a partir del coneixement que estigui emmagatzemat sobre la persona.
-Futur dels mitjans amb una convergència de vídeo, àudio i text. Tempesta final de les cadenes dels mitjans de comunicació i multiplicitat d’opcions.
-Creu que hi haurà ordenació per les ciutats construïdes a partir de patrons de conductes locals. Entre interessos compartits.
-Baixarà la visibilitat.
-Grups que es desenvoluparan com amb la floridura de fang. La web aportarà les metadades que possibilitaran la autoorganització d’aquests grups.
-Existiran mapes comunitaris de tot l’entreteniment.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conceptes lligats a la IC: Societat de la Informació i Societat del Coneixement

2007-01-31T18:56:00.002+01:00

Els treballadors del coneixement tenen en la seva feina molta importància del Knowledge work. Destaquen per contribuir a l’increment del fluxe d’informació pertinent al coneixement sostenible juntament amb la implantació de nova informació. Són feines que destaquen per la seva variabilitat.

En la dècada dels noranta les transformacions originades en la ràpida integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) a les vides privades i professionals de les persones van fer possible l'aparició de l’anomenada Societat de la Informació (SI), successora de la Societat Industrial que va ser la que li va donar la forma actual. Característiques de la Societat de la Informació:

-Transmissió generalitzada d’informació
-Ús generalitzat d’informació a baix cost, emmagatzematge de dades i de les tecnologies de la transmissió. Si descriu una societat i una economia en què l’adquisició, l’emmagatzematge, la transmissió, la disseminació i l’utilització de coneixements i informacions, en totes les seves formes i sense restricció alguna espacial o temporal, juguen un paper decisiu.

Llavors és quan existeix la pregunta de si la Societat de la Informació és també una Societat del Coneixement. La relació no es pot realitzar directament ja que són necessaris uns certs passos intel·lectuals en la persona i els mitjans per convertir les dades en coneixement. La idea de Drucker és que si la Societat del Coneixement és un estadi superior a la Societat de la Informació, aquesta encara no ha tingut lloc.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conferència de Lévy a Vic (4)

2007-01-03T15:53:00.001+01:00

En el seu gràfic podem observar com Lévy explica que el seu treball i altres van encaminats a millorar el fluxe de la informació. Partint del coneixement compartit (riquesa), les eines actuals i tot el treball d'investigació respecte els símbols.

Una de les eines actuals que destaca és l'RDF que és un habilitador de la web semàntica que es denominat com l'standard universal per les metadades en la web. Es troba basat amb els recursos que van dirigides a enllaços, noms com a propietats i sentencies (recurs, propietat i valor). Així doncs, es poden fer relacions clares que evitin desviaments semàntics per saber per exemple qui és l'autor d'una determinada pel·lícula.

A partir dels llenguatges i paràmetres standard, creu que cal avançar en la semàntica computacional juntament amb la realització d'un sistema matemàtic adequat per aquesta. Juntament amb una OWL (Ontologia Web Lenguage) que és el sentit en el qual ell treballa.

Levy diu que la “persona no s’aixeca amb idea, sinó amb un sentiment”. Amb aquesta idea crec que ens explica com s'ha de tendir a l'aproximació entre persona i màquina a partir de poder recollir al màxim els sentiments de la persona.

IEML

El llenguatge basat a partir de conceptes que proposa Lévy començant a realitzar una ontologia bastant completa i realitzant acord amb institucions mèdiques perquè l'utilitzin en el sentit de base de dades.

Ell explica la problemàtica per la existència de diferents llengües i creu que en els pròxims temps es faran avenços pel millor enteniment entre persones de diferents llocs. Pel que respecte a la web creu que els documents haurien de ser indexats automàticament, ell proposa l'IEML però creu que el més difícil encara no ha començat.

Creu que fent el mapa de l'ecosistema de conceptes es podrà veure la noosphere (nom inspirat amb Pierre Teilhard de Chardin)

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conferència de Lévy a Vic (3)

2007-01-03T15:51:00.001+01:00

Lévy veu tots els fluxes d'informació que cada vegada més s'hauran de moure i creu que la memòria acabarà donant forma a la navegació més enllà de les Ontologies. De la mateixa manera que el sistema d'orientació física s'utilitza les distàncies d'horitzontal i vertical, creu que caldrà inventar unes coordenades pel món virtual.

Ell creu que els humans han de ser els responsables d'aquest canvi i observa com la cultura del concepte pot ser un bon pas en aquest sentit. També creu que totes les accions han de ser realitzades a partir de la cultura del bé per anar tendint capa un pol nord espiritual assolint la transcendència.

Lévy dibuixa un ecosistema de la Intel·ligència Col·lectiva que pot ser titllat de utòpic pel fet de contemplar per exemple una alfabetització popular i la intervenció de totes les persones. La problemàtica comença per exemple pel fet de l'accés limitat a la informació i el poder que existeix respecta aquesta. Ell creu que a partir de l'ús de la informació que es fa és quan es determina l'existència o la manca de poder.

Ell introdueix el concepte de Noosphere per referir-se a aquesta nova situació del món virtual a partir dels conceptes i observa com s'està produint el principi del procés:

-Augment de la llibertat d'expressió a partir dels blocs

-Wikipedia

-Comunitats virtuals autònomes

Creu que exisitira el pas cap a la redefinició estètica, més democratització, més eficiència, més diversitat, més enriquiment... tot i que continuaran els conflictes. Sobretot observant l'evolució dels sistemes cognitius amb una gestió col·lectiva de la informació amb la qual s'aconseguirà arribar a un punt màxim d'accés a la informació. Per això ell insisteix en la necessitat de filtrar aquesta.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conferència de Lévy a Vic (2)

2007-01-03T15:50:00.001+01:00

Augmentation Interpretation

Basat en la idea dels conceptes i no de les pàgines o adreces com té lloc actualment. Que existeixin noves funcions dins aquesta importància del concepte com és la computació semàntica (lo lògica/aritmètica) i de significats. Ens veuríem oberts a una nova naturalesa infinita, explorable científicament, bona per millorar culturalment i informativament. La idea és la d'aconseguir una intel·ligència col·lectiva global que no estigui limitada a determinats grups.

La idea és veure la intel·ligència col·lectiva a diferents nivells, d'una manera fractal. La qüestió és que si s'entén a ella mateixa canviarà en molts sentits. Que augmenti la relació entre ella i la població arribant a una autogeneració constant. S'ha de solucionar la problemàtica de les llengües naturals que per la seva ambigüitat comporten les problemàtiques actuals per exemple en la busqueda de documents.

Ell creu que ha d'existir una mena de computació sobre significat i que controli tots els aspectes: depenent del número, depenent de la lletra... Proposa el llenguatge IEML (IEML.com) que es planteja com un Sistema de Numeració de Conceptes Automàtic. Paral·lelament a l'IEML Semantic Numbers que l'ajuda a convertir-lo en una dada que sigui més fàcil de tractar per l'ordinador. Es tracta de facilitar la comunicació ja que només amb els algoritmes i la matemàtica no n'hi ha prou.

La idea és molt interessant ja que es situa en un punt molt interessant per aproximar l'home i la màquina en l'àmbit del llenguatge.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conferència de Lévy a Vic (1)

2007-01-03T15:46:00.001+01:00

Cyberspace and the future of Memory

El títol de la conferència que Lévy va fer a Vic ens remet a la idea dels canvis que es produeixen en la comunicació i l'afectació que tenen amb els homes. Sovint s'explica que les noves tecnologies fan que la persona no necessiti utilitzar tan la memorització i des d'una perspectiva ja més general remet a la idea de memòria col·lectiva.

-Per problemes de Comunicació es produeix la mutació

-Creu en la unió de signes: Vídeo, imatge, text i so.

-Parla del que té continuïtat en la vida humana que és la Memòria Cultural. Mentre existeixen canvis en la comunicació a partir dels canvis del mon (Política, Educació,…)

Va parlar d'un futur en què tothom acabarà creant i llegint amb facilitat on s'han de trencar totes les barreres necessàries. On les ciències culturals actuïn com a petits robots.

També va parlar de la necessitat d'inventar un nou tipus de sistema simbòlic (sense que els sistemes simbòlics antics desapareixin) que s'ajusti a l’aprofitament màxim de les possibilitats.

Creu que des dels anys 90 estem començant tot just una futura cibercultura més important.

Problemes Cibercultures

-Esmenta les ciències Ubiques. La necessitat d'unificar els arxius i que existeixi una compatibilitat interna. El fet que es pugui entendre en diferents idiomes i diferents disciplines. Que al final pugui haver un diàleg intercultural. Aquest fet comença amb l'aproximació a sistemes tan allunyats dels occidentals com són els caràcters xinesos.
-Dificultat aprofitar ubiqüitat del ciberespai
-Problemes en les búsquedes ja que és difícil trobar el que volem. Busquen sèrie caràcters i no per conceptes com proposa Lévy.
-No automatització d'hipervincles. Necessitat que realment siguin de la mateixa temàtica o temes complementaris. Falta la formalització d'aquest pensament. El fet que es pugues controlar el nivell de relació de les entrades que volem que se'ns mostrin a partir de l'indicat (control de les distàncies semàntiques).
-Automàtiques, inferències, deduccions…

Vaig entendre que la idea era la de realitzar una arquitectura que pugui actuar realment com a memòria virtual de la Intel·ligència Col·lectiva.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Manifestacions de la Intel·ligència Col·lectiva

2007-01-03T12:38:00.001+01:00

Imatge de Flickr amb accés a imatges segons localització

Etapes d'Internet

1- Estàtica: lectura
2- Escriptura i lectura
3- Web 2.0

Característiques que es parlen de la Web 2.0

-Sistema nerviós compartit, com a intel·ligència global distribuïda
-Estructura de significat emergent dels processos col·laboratius desenvolupats pels usuaris.
-Aplicacions dedicades a la investigació a la acadèmia i a la difusió d’avenços per al benefici de la societat.
-Metainformació, web que s’enten a si mateixa i màquines parlen entre elles.
-Permet conduir dades de fotografies per satèl·lit, arxius de so i pronòstic del temps.

Exemples a Internet de formats digitals pròxims a la IC

- Ajax: Javascript i XML
- Folkosomias: Dotar instruments per classificar
- RSS: web automatitzada i programable. *No fotografies
- Tagging
- Software Social
- APIs: Permet extreure informació de base de dades d’un servei on-line (google, amazon, flickr) i incorporar-la a una altra aplicació.
- Caixa búsqueda Google en un altra site
- Mapes -Housing maps
- Chicago crime
- Flickr color pickr
- Amaztype de Yugo Nakamuro
- Casuality maps
- Google Suggest (http://www.google.com/webhp?complete=1&hl=en)
- Seti@home Macropotencia a partir de connexió i treball en paral·lel.
- Wikipedia
- Software lliure
- Widget (petits programes) -Konfabulator o Widget per exemple
- Dodgeball (xarxa social mòbil de Google)
- Abuzz ofereix un servei de filtres que permet als seus usuaris buscar una informació concreta o recórrer a expertes que posseeixen coneixements que ells busquen.
- Everything2 és un programa semblant a una xarxa neuronal per crear una enciclopèdia inventada per l’usuari, amb entrades relacionades agrupades, a l’estil d’Alexa, a partir dels patrons de tràfic dels usuaris.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Futur: economia, educació i treball

2007-01-03T12:37:00.001+01:00

Lévy insisteix en el tema de l'educació. Per exemple parla de desenvolupament la creativitat fent que es trobin solucions creatives als problemes. Es tracta d'utilitzar diferents estratègies com són les analogies (capacitat de veure semblances), brainstorming, magnificació, minimització i reversió.

Estratègies de William J.J Gordon

-Sinectica: mètodes per generar idees creatives.
-Significació i comunicació.
-Connotació i denotació.
-Producció de sentit.
-Producció de coneixement - De vivencies psicològics.

Activitats cooperatives

Lévy observa la importància de les activitats cooperatives i com aquest fet és natural en la tecnologia.

-Paral·lelisme entre processos cognitius i cooperacions tecnologia.
-Construcció col·lectiva del coneixement (Wikipedia).
-Col·lectivització pensament a través negociació i construcció col·laborativa o cooperativa.

Pier Cesare Rivoltella
Proposa un Paradigma educatiu alternatiu:

-Aprenentatge multimodal
-Personalitzat
-Cooperatiu
-De Vivencies

-Compartit

Més estratègies i processos

-Experiencial
-Metàfores – Per incrementar elements emocionals i no racionals que són igual d’importants.
-Sinectica - Invenció arts i ciències són analogies i es regeixen pels mateixos processos físics fonamentals. Joc paraules – Alterar lleis elementals o conceptes científics bàsics.
-Tornar conegut l’estrany
-Tornar l’estrany conegut
-Tornar l’irrellevant necessari
-Significatiu no considerar-lo significatiu.

Desenvolupar capacitats

L'objectiu marcat per Lévy és desenvolupar les capacitats intel·lectuals, psicològiques, espirituals descuidades. Al final de tot ajudar a pensar.

L'actitud necessària en la persona i que es pot traslladar a les Institucions és de tenir una vivacitat creativa:
-Obertura experiencias
-Curiositat mental
-Sensibilitat davant problemes
-Fluència
-Flexibilitat
-Originalitat
-Ambibalència (en més d'un sentit)
-Tolerància
-Equivocitat
-Humorisme

Lévy creu que cal formar i reformar ràpidament comunitats intel·ligents.

L'Educació pel tema de la ciberdemocràcia hauria de ser el següent:

-Dret
-Autonomia
-Reciprocitat.
-Responsabilitat.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (

http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Conceptes juntament amb Authier

2007-01-03T12:36:00.003+01:00

'Cinemapes' (Levy i Michel Authier):

-Tenint en compte interacció entre Intel·lecte col·lectiu i Univers Informacional Estable.
-Desplega l’espai qualitativament diferenciat dels atributs de tots els objectes de l’univers informacional. Expressa varietat de vincles o relacions amb objectes i actors.
-Tot pot ser visualitzat
-Cada element és una unitat abstracte – Cadascú és diferent. *Rizoma
-Mosaic on hi és tot. Però els elements només prenen sentit a cada moment segons estructura general.
-Depèn com ho utilitzin i valor que li posen comunitats.
-Dues possibilitats:
-Univers informacional modela intel·lecte (persona és objecte-actor) col·lectiu
-Altres dades (persona hi és segons interessos)
-S’aconsegueix que grup humà es constitueixi en intel·lecte col·lectiu.
-Acompanyen a les navegacions de l’intel·lecte col·lectiu en els seus mons de coneixement: - Mostren descobriments
-Expressen subjectivitat col·lectiva.
-Contribueixen a fer irreversible i autònom l’espai intel·ligent.

Permeten als col·lectius singularitzar-se i identificar-se dinàmicament en relació amb els mons que contribueixen a fer sortir.

Cinemapes de Salud: Millorar exercici de la medicina

Cinemapes de Paraules: Dibuix diagrames semàntics de les comunicacions de les Intel·ligències col·lectives. Permeten seleccionar els textos que els interessen, ofereixen als autors una ajuda per a l’escriptura, permeten situar cada missatge en un context global en l’evolució...

L’arbre dels coneixements només produeix epistemologia (coneixement realitat) dinàmica per suma: És primerament una autogestió d’aprenentatge i de la formació. Una cartografia dinàmica de les xarxes personals en un intel·lecte col·lectiu només seria una autopsicologia per suma, etc... El col·lectiu intel·ligent no s’analitza a ell mateix pels coneixements, es coneix perquè és viu. El coneixement és només un objectiu, és subjectiu (obert), plural, nòmada.

'Cosmopedia' (Lévy i Michel Authier)

-És un nou tipus d’organització dels coneixements que reposa en les possibilitats obertes des de fa poc per la informàtica per a la representació i la gestió dinàmica dels coneixements. Figura ideal de coneixement en el quart espai o construïble. Té en compte que el subjecte del coneixement es construeix per enciclopèdia. Tindria en compte:

Imatge física

Imatge animada

Simulacions interactives

Mapes interactius

Sistemes experts

Ideografies dinàmiques

Realitats virtuals

Conté també semiòtiques i altres tipus de representacions que es poden trobar en el mon mateix. La cosmopedia multiplica els enunciats en no discursius. Es tractaria d'un continuum, de no separar.

Reconciliació pensament i ser: Intel·lecte col·lectiu i el seu món, no es en tenen prou amb coincidir, estan compromesos en un procés ininterromput de fer-ho més plural i heterogèni.

‘Les Tecnologies de la Intel·ligència’ (Levy i Michel Authier):

*Les ciències cognitives, diuen, no estan a l’altura dels efectes.
-Ampliació de les perspectives de les ciències de la cognició fent l'esboç el programa d’una ecologia cognitiva. Sistema cognitiu humà: modes d’organització col·lectiva, instruments de comunicació i tractament d’informació.

L’ecologia cognitiva hauria de tractar d'interaccions entre els determinants biològics, socials i tècnics del coneixement. Però l’ecologia cognitiva dependria llavors de les ciències humanes i socials.

Podem dir que els éssers humans, considerats com homes, i no com objectes físics o cossos vius, evolucionen en espais de significació, espais que no es conformen en emplenar i recórrer, sinó que contribueixen també a produir i transformar.

Les ciències humanes haurien de tenir en compte les singularitats. Interessen menys com a entitats passives sotmeses a lleis generals que com agents actius de la creació, conservació i destrucció d’espais de temporalitats.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (

http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: L'Espai del saber (2)

2007-01-03T12:35:00.001+01:00

L’enigma i el desig

-La antropologia disposa d’una circulació primerament centrípeta, llavors ascendent, després el regadiu extensiu de la pluja que prepara caient noves concentracions i noves ascenscions.
-Abans de sembrar el cel immanent del pensament comú, la participació de la intel·ligència col·lectiva comença: -Obertura de l’alteritat humana
-Acolliment horitzontal de la diversitat.

A l’originar-se, el pensament pren la forma de l’aprenentatge, del descobriment, del trobament. Ara bé, tot aprenentatge enriqueix l’intel·lectual col·lectiu. Comencem observant la problemàtica dels analfabets digitals que en un futur haurien de desaparèixer. La idea proposada per Lévy és que només seran persones desconeixedores del nou món les persones que ho evitin per pròpia convicció com els monjos de clausura.
Problema del mal ja que els intel·lectes col·lectius poden ser temtats de considerar als mons virtuals com realitat en si, oblidant als éssers humans vius dels quals procedeixen i de les que només són l’expressió.

Què és el que cal pel nou espai?

-Construir dispositius (tècnics, socials i semiòtics) que encarnin o materialitzin efectivament l’intel·ligència col·lectiva.
-Espai de comunicació no mediàtic, una profunda renovació de les relacions humanes, tan en el marc del treball com en el de la vida de la ciutat, una reinvenció de la democràcia.

Comparació amb altres Intel·ligències:

Intel·ligència divina – Permanent
Intel·ligència humana - Intermitent (Distreures, Temps impàs entre cada idea)
L’intel·lectual col·lectiu – Permanent

Característiques:

El seu espai: la dispersió.
El seu temps: l’eclipsi.
El seu saber: el fragment.

Comunicació mediàtica dels mitjans:

-Estableix ja una continuitat en l’espai i el temps encara que no es tracta d’una continuació de pensament actiu i viu, singular i diferenciat per totes parts.

-Els seus cervells no cooperen encara. La continuació mediàtica només és física. És una condició necessària, però no suficient, de la continuitat intel·lectual.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (
http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: L’Espai del saber (1)

2007-01-03T12:34:00.003+01:00

Identitat en l’Espai del Saber

-Organitzada pel saber provoca una profunda crisis en la identitat.
-Principis de localització en si i d’identificació a col·lectivitats que perden eficàcia.
-Identitat quàntica:
-Cada intel·lecte col·lectiu secreta un món virtual que expressa les relacions que manté (interessos mutus, habilitats, projectes, recursos i identitats). Modificació mon virtual.
-Problemes que li posen en moviment
-Imatges que es forgen en el seu entorn
-Memòria: el seu saber en general. Modifiquen d'una manera continuada el mon virtual.
-Cadascú podria poder inventar les seves identitats, participant en la constitució d’un gran número de comunitats. La persona converteix en un vector mol·lecular l’intel·ligència col·lectiva. La persona podrà tenir identitat social encara que no tingui professió
-Instrument d’autodescripció creuada d’individus, de grups i de situacions dels que emergeixen.
-Al voltant d’imatges dinàmiques. Imatges que ell produeix per l’exploració i la transformació de les realitats virtuals en les quals ell participa.
-La persona és cervell.
-Deixa sorgir un altra tipus de subjectivitat que pulveritza els signes del saber o de la identitat per possibilitat que es desprenguin, es mesclin, es trobin, es valoritzin, es dilatin o s’intercanviïn.

Posa a disposició de les subjectivitats els equips col·lectius que facilitaran:
-La localització
-L’expressió
-L’avaluació

Canvis

-Control de la seva imatge. Tractament digital personalitzat i tractament sons digitalitzats
-Biblioweb. Caràcter col·lectiu autoria. Canvi economia en conseqüència. Relacionat amb Wu Ming i la seva anomenada República Democràtica dels lectors.
-Més enllà del byte i l'àtom ¿De quins grans estaran composades les imatges d’éssers lliures i creadors de sentit?
-Ingenieria humana que valori el més mínim dels actes. Economia de les qualitats humanes que permeti als humans poder projectar tantes imatges com vulguin.
-Pensaments més enllà dels racionals:

Pensaments Cossos

Pensaments Efectes

Pensaments Percepcions

Pensaments Signes

Pensaments Gestos

-Espai interactiu i canviant (Els sabers de l’home com a força motriu)

-Vincle social i relació amb el coneixement:

Aprenentatge recíproc

Habilitats compartides

Imaginació

Intel·ligència col·lectiva. Renovació vincle social. Que no portin problemàtiques.

-Unió tres tipus d’acció que en el S.XIX eren ben diferents: treball, política, art.
-Metanoia: Canvi en el pensament de la gent, que sigui més transcendent. No idealisme o subjectivisme. Que capti les situacions complexes i interconnectades. No visió positivista.
-Superllengua més enllà de l'escriptura.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (
http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Antropologia (4)

2007-01-03T12:29:00.001+01:00

Persona i Semiòtica:

-Identitat quàntica: nòmada > productivitat semiòtica.
-Implicació en significat (respecte desconnexió signes, cosa i ser)
-Presa de paraula continuada, afectiva, capaç de canviar la realitat. Suggereix que l’espai dels signes es faci sensible.
-Tornar al ser, de l’existència real i viva en l’esfera de la significació.
-Tornada a començar del contacte amb la realitat
-No objectivació ni signes per una transcendència
-És real el que implica l’activitat pràctica, intel·lectual i imaginària dels subjectes vius.
-Es transformen espais de significació, estesos per proximitats subjectives, per distancies interiors.
-Fer-la operativa. L’humà viu en cultura rica > El seu esperit individual creix – “Hologràfica” –Emancipació segons Lévy.
-Necessitat d’un tipus de propietat intel·lectual amb les capacitats de les persones
-No sistema de medició, representació o regulació de les capacitats
-Competències hibrides: es superen figures militant i artista ja que es supera.
-Lévy: nou mode de comprendre, pensar, treballar...
-Bona memòria, observador i astut

Temps:

-Real, més enllà del “directe”.
-Esperem que noves formes reivindiquin el rol que a l’interior de la mateixa terra li pertany el desig, el cos, a l’estètica, al que es biopolític.
-Temps subjectiu davant abstracte i uniforme dels rellotges. Espais interiors.
-El secret és la possibilitat tècnica, efectiva, de compondre temporalitats personals per a la creació d’una subjectivitat col·lectiva i de fer repercutir el temps col·lectiu, emergent, en les subjectivitats individuals. Seguint el seu propi ritme, els individus no estan doncs condemnats al seu aïllament.
-Ritmes vius. Comunitats de sentit en dinàmica. Situacions anacròniques que inverteix les relacions entre l’espai i el temps.Sempre en estat naixent. Emergeix perpètuament dels actes i de les històries singulars que animen als Intel·lectes col·lectius. Estructurant a priori. No perpetua fronteres, jerarquies i estructures.
-Cercles humans que incentiven a les subjectivitats a singularitzar-se continuament.-Cada nova manera de fer sentit crea altres subjectivitats, altres qualitats del ser.

Aplicacions:

-Captant hipertextes
-Eines de treball en grup
-Multimedia interactiu
-Realitats virtuals
-Programes d’intel·ligència o de vida artificial
-Identitats dinàmiques
-Dispositius de simulació digital i de sistemes d’informació interactius
-Intel·ligència Col·lectiva exploten semiòtiques mutants.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (
http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Antropologia (3)

2007-01-03T12:28:00.001+01:00

Transició cap a un nou espai?

Actuació necessària en els governs:
-Mercantilització dels sabers que se sumin al dret a la propietat.
-Molts missatges. Falten filtres
-Fer connexions entre significats i necessitats encara subjectives.
-Tecnologia Informació: Creixement entorn personal i estructures socials.

Com en la ciberdemocràcia que sigui col·lectiu, impliqui un pensament sistemàtic, noves estructures organitzacionals, nous patrons conducta... però tot plegat implica massa canvi i factor humà.

Estructures anacròniques actuals:

-Pragmàtiques
-Individualistes
-Unilaterals
-Lineals
-Fàctiques

Globalització
-Oportunitat que ens ofereix la tecnologia de la informació i les comunicacions a les persones.
-Estar a totes les parts del mon reestructurant estructures i interrelacions internes i externes en graus cada vegada més complexos.

Problemes globalització:

Més variables i més influències amb un sistema no preparat.
No es capten problemes de més complexa.
Models mentals predominants no importants.
Cal col·lectivitzar problemes pro model social liberal que fomenta l’individualisme.
Velocitat canvis i lentitud organitzadora.

Cal desenvolupament present i futur que generi estructures sòlides de suport de creixement organitzacional i de desenvolupament d’un pensament col·lectiu per millorar la sensibilitat davant els canvis i la capacitat de resposta ràpida i oportuna. Les societats Intel·ligents al final han d'acabar transformant el seu entorn per sobreviure.

L’espai del saber:

*Etimològicament és una utopia.
-Obertura d’una nova dimensió antropològica > el pas d’un punt de no retorn no tindrà lloc potser mai.
-És virtual en espera de sorgir. Movent Rizomes. Està present però ocultat, transvestit i mesclat
-Cada vegada un ésser humà organitza i reorganitza la seva relació amb ell mateix, amb els seus semblants, amb les coses, amb els signes, amb el cosmos, es compromet amb les activitats del coneixement, de l’aprenentatge.
-Cosmopolita i sense fronteres de les relacions i de les qualitats
-Metamorfosis de les relacions i de l’emergència de les maneres de ser.
-S’hi reuneixen els processos de subjectivació individuals i col·lectius.

Relació altres espais:

-No suprimeix altres espais. En té prou amb desplegar altres qualitats del ser, altres temps. Les sincronitzacions territorials i mercantils operen sempre. Usar amb altres finalitats tecnologies del temps real produïdes en l’espai mercantil.
-L’imatge juntament a dispositius de control sensorials - motors, plàstica, interactiva, multi dimensió > Dispositiu de vigilància, de coneixement i d’invenció més poderós encara que el text.

-No mogut per la nostàlgia de l’autèntic > es compromet -Joc d’artificis
-Simulacions
-Imaginació creativa més lliure encara.

Coexistència de les quatre identitats:
-Identifiquem amb Institucions, poder, jerarquies i la llei que fixa marcs confiables.-Per solució de problemes és necessari reobertura d’aquests espais.
-Espai del saber i la terra a l'acabar en una pluralitat d’universos de significació.

Creació antropològica en curs és un pla viu.
Qualitativament diferenciat.
Desplegat per les metamorfosis.
Navegacions dels intel·lectes col·lectius que el recorren.

-Espai del saber i territori: Subordinat als objectius de potencia i a la gestió burocràtica dels Estats.

-Espai del saber i mercaderia: Encara sotmès a existència de la competitivitat i els càlculs del capital.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (
http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Antropologia (2)

2007-01-03T12:27:00.001+01:00

Espais antropològics

Han existit al llarg de la història diferents espais antropològics que es superposen i acaben tenint una afectació sobre les persones. En terreny més personal, els éssers humans no habiten solament en l’espai físic o geomètric, també ho fan en espais afectius, estètics, socials, històrics... espais de significació en general.

Característiques dels espais antropològics:

-Estructurants: Organitzen ells mateixos un gran número d’espais diferents, creixent des de l’interior.
-Vius
-Autònoms
-Irreversibles
-Plens d’existència, de velocitats contingents i eternes
-No són ni infraestuctures ni superestructures, sinó plans de l’existència, freqüències, velocitats determinades en tot el social.

Un fenomen qualsevol pot, doncs, tenir lloc en diferents espais al mateix temps. Coexisteixen en totes parts, diferentment. Cada espai té una identitat, comporta un estil de desig, una estructura física.

Terra:

-Presència
-Signe participa del ser i el ser del signe.
-La menor participació es converteix en índex, imatge i símbol. Signe-Presència.
-La memòria dels homes
-Objecte coneixement: foc > llibertat
-Tàctil
-Representació del coneixement de la Terra: Subjecte
-Identitat Terra: La persona és un microcosmos
-Món de les significacions que neix en la època del paleolític amb el llenguatge, els processos tècnics i les institucions socials.
-Cosmos (En la terra tot es real)
-Comunicació amb els animals, les plantes, els paisatges, els llocs i els esperits.
-Lligat a llenguatges, instruments i edificis socials.

Territori:

-Divisió: oberts
-Arbitrari
-Transcendent: Univers intermitent de morts-vius on signes i coses continuen sense mai arribar a la plena presència del ser.
-Paraula: sedentària per l ‘escriptura. Els signes representen les coses: fan presents les coses absents.

En temps anteriors amb l’espai, l'escriptura perpetuava el discurs dins la lentitud del territori.
-Objecte coneixement Visual
-Representació del coneixement del Territori: Llibre.
-Identitat Neolítica: Vincle amb territori. Propietats terra. La Persona és Micropolis.

Virtualitats Inherents:
-Agricultura (Des de fa tres o quatre mil anys i fins la Segona Guerra Mundial)
-Ciutat (anonimat, una nova llibertat)
-Estat
-Escriptura (obre accés a la història).

Exercits, policies, administracions, persones que cobren impostos i tributs civilitzen també als homes, construeixen el Territori de l’interior, edifiquen en les costums i l’ànima col·lectiva dels pobles una piràmide social. Època: des de l'alt neolític.

Mercaderia:

A partir de fets com el naixament de la Impremta (Renaixament): primer mitjà massiu mentre els navegants arriben a tots els continents.

Lligat als canvis dels mitjans:
-Multiplicitat en què es transporta la informació per milers de vies i canals: el signe és desterritorialitzat > descontextualització massiva i generalitzada. No hi ha verdaderament més cosa, més referent, més original.
-Espectacle
-Destrona la representació.
-Warhol i Serigrafiar
-Derrida i Deconstruir - Baudrillard i Simulacio
-Philip K. Dick i universos paranoics

Circuits, temps reals:
-Xarxes de comunicació, de transport, de distribució i de producció s’entrallacen de manera inexplicable, teixint un espai de circulacions.
-Hi són tots els elements desterritorialitzats.
-Urbà: el no lloc.
-La teoria de la relativitat d’Einstein és evidentment filla de l’espai-moviment de les mercaderies, com demostren les experiències de pensament que ho il·lustren: rellotges, trens, ascensors, naus espacials, unes dins d’altres, les seves velocitats comparades.
-El temps real és la realitat del temps mercantil: Paral·lel, puntual, simultani, desmaterialització de les estructures organitzacionals.

Objecte de coneixement tàctil i visual. Instrument de navegació: Estadístiques i probabilitats (espai econòmic i espai de temps de llarga duració). El territori i la mercaderia funcionen en la carència (la terra i els diners s'esgoten, no com les idees com recordaria posteriorment Lévy).

Representació del coneixement de l’ Espai mercantil: Hipertext i xarxa. La ciència i els mitjans massius es relacionen entre ells (agafant un dels altres), contribueixen a inflar l’esfera dels signes sense lligadura.

Identitat a l’Espai de les Mercaderies: Desterritorialitza, destrueix sociabilitat i la identitat. Els individus són redefinits pel seu paper en la fabricació, la circulació i el consum de les coses, informacions i imatges. La persona és com petita casa.

El Capitalisme:

-Ho converteix tot a mercaderia.
-Només funciona gràcies a l’Estat territorial
-Amb Ciència i tècnica redefineix cosmos i signes. *Modernitat i Postmoderniat
-Televisat, Simulat: electrons i proteïnes, represes en l’Amur o en el Yang Tsé – el tecnocosmos.
-Quan pren autonomia en relació al Territori no suprimeix els espais precedents: Els subordina i organitza.
-El Territori neolític éstà sotmès a una hibridació: cobert pel tecnocosmos mercantil
-Capitalisme és desterritorialitzat i el moviment de la industria i el comerç ha sigut durant tres segles el motor principal de l’evolució de les societats humanes.

Marx
-Economia com a infraestructura de les societats humanes i l’examen dels modes de producció la clau de l’anàlisis històric. En el S.XIX l’espai dominant era efectivament el de les mercaderies. Només hi ha base econòmica amb el Capitalisme.

¿Quina nova dimensió antropològica permetria escapar del capital?¿Quins moviments més ràpids, més envolvents encara que els de l’economia desterritorialitzaran la desterritorialització?

-Va molt més enllà del camp de la producció i dels intercanvis econòmics, per contemplar casi tots els aspectes de la vida humana. El temps que li correspon és el de la rapidesa.

1 - Levy, Pierre “La Intel·igència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (
http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Antropologia (1)

2007-01-03T12:26:00.002+01:00

Lévy i el seu col·laborador proposaven una ecologia humana generalitzada en el seu llibre:
-Un marc conceptual, una visió filosòfica que proporcionarà instruments de comprensió i de tractament de les dificultats d’organització social més adequats en els temps en què vivim.
-Preten ser una espècie d’ecologia humana, un art de conciliar relacions harmòniques entre els quatre espais antropològics.

Espais i estrats

L’espai mateix no es limita a les activitats cognitives: Política, economia o el coneixement són estrats, categories analítiques, i en absolut espais de significació vius. Cada estrat pren una figura diferent segons coincideixi amb un o amb l'altra espai.

Cal pensar en les seves relacions (entre ells i amb l’espai virtual del coneixement) i no només amb les seves relacions afectives. Una filosofia política digna d’aquest nom no pot estar content només amb analitzar una situació sense córrer el risc d’indicar una sortida favorable.

Condicions i limitacions:

-Cap espai no hauria de reduir, assimilar o destruir els altres.

-Cap Estat pot substituir durant molt de temps si destrueix la relació –pràctica i simbòlica – dels seus habitants amb el cosmos.

-Els intel·lectes col·lectius, si volen durar, hauran de respectar certes regles de gestió, certes limitacions econòmiques elementals. Els intel·lectes col·lectius tenen probablement la necessitat d’un potent espai-tap entre ells i el Territori.

Transició des de l'època actual de l'espectacle:

-L’Espectacle està obligat a contar amb el diccionari i la gramàtica. Tendir a la intel·lectualitat.

-El mediàtic és encara més dependent de la Terra que del Territori; només acaba per tenir sentit perquè el públic ho integra al cosmos.

-Sense la profunditat de sentit lligada als dos espais precedents, l’espectacle seria poc suportable.

L'espai del coneixament ideal alimentaria totes les altres freqüències antropològiques. Això pensant que cada nou espai antropològic engloba el precedent, li imposa els seus significats, la seva direcció i velocitat.

La societat de l’espectacle es troba en el moment intermig en el què l’esfera informacional ja ha adquirit un començament de consistència sense haver aconseguit una autonomia en relació amb la Mercaderia. S'ha d'imaginar la potència de les tecnologies numèriques i mediàtiques al servei de la imaginació col·lectiva, de la producció continua de subjectivitat, en l’invent de noves qualitats del ser.

Punts cardinals:

Oest
Nord: Mercaderia vol controlar espai coneixement
Est: Territori sobre mercaderia i coneixement – Actualment s’asfixia la creativitat
Sur: Bandolers (malvats). Terra sobre territori.

Cada espai imagina i desitja els altres amb els seus pròpis termes. El mal resulta de la voluntat de la Terra de sotmetre a la mercadaria, quan la industria i el comerç estan en mans de clans, quan la depredació pura i simple es substitueix a l’intercanvi.

Espais: home en llenguatges, tecnologies i organitzacions socials

Arquitectura de la desterritorialització
-Els artistes que exploren aquestes vies podrien ser els caps investigadors de les noves arquitectures del ciberespai, que seran sense cap tipus de dubte una dels arts majors del Segle XXI.
-Les seleccions aparentment més tècniques tenen i tindran incidències polítiques, econòmiques i culturals fortes.

Entorns de pensament

Els socis, els dissenyadors i enginyers del ciberespai contribueixen a produir els entorns del pensament que determinaran l'evolució social i cultural:
-Sistemes de signes, tecnologies intel·lectuals.
-Sistemes de percepció (interfícies)
-Sistemes d’acció (teletreball, teleoperació)
-Sistemes de comunicació (drets d’accés, política de tarifes)

El que cal fomentar

-Instruments de Vincle social
-Mètodes de comunicació per escoltar, integrar i restituir la diversitat.
-Sistemes que tendeixen al fet de sorgir:
-Éssers autònoms: Pedagògics, artístics....
-Éssers: Individus, grups humans, obres, éssers artificials. Educació.
-Enginyeries semiòtiques que permeten explotar i valoritzar el benefici del major numero de jaciments de dades, capital de competències i al potencia simbòlica per la humanitat.

Lévy explica que la gent de cultura ha de fer l’esforça d’apropiar-se d’aquests nous mitjans, ja que redefineixen el treball de la intel·ligència i de la sensació. A falta d’aquest encontre, només obtindrem a fi de comptes una tècnica buida i una cultura morta.

Incorporació de la Intel·ligència Col·lectiva
-Inventen llengües mutants
-Construeixen universos virtuals
-Ciberespais on es busquen formes de comunicació inaudites.

Espai que podria organitzar l’existència i la sociabilitat de les comunitats humanes si es desplega un dia:
-Acollirà formes d’auto-organització i de sociabilitat tirades cap a la producció de subjectivitats.
-Intel·ligències col·lectives vagaran en la buscada de qualitats, de modalitats inèdites del ser.
-No serà completament el paradís terrenal, ja que els altres espais, amb les seves limitacions, existiran sempre.

La vida (més enllà de la simple supervivència) es troba condicionada pel fet que sorgeix un nou pla d’existència per la humanitat. Sorgirà a partir de molts petits avenços.

1 - Lévy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” (http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Estètica

2007-01-03T12:21:00.002+01:00

Lévy recorda que la ciència parla dels sentiments i concretament de la bellesa. A partir d'entendre al importància del desenvolupament de les xarxes aquestes també entren dins el fet de la bellesa.

Possibles Futurs negatius

-Registre de persones
-Tractament de dades deslocalitzats
-Poders anònims
-Imperis tecnofinancers implacables
-Implosions socials
-Desaparició de memòries
-Guerres en temps real de clons bojos i fora de control.

Possibles Futurs positius

-Cultura
-Bellesa
-Esperit
-Saber
-Galàxies de llenguatges inèdites
-Temporalitats socials desconegudes
-Reinventar el vincle social
-Perfeccionar la democràcia
-Cavar entre els homes camins de sabers desconeguts.

Avenços a realitzar

-Invertir en aquesta construcció
-Que sigui designat i reconegut com a paràmetre de bellesa, de pensament i de lloc d’invenció de noves regulacions socials.
-Acabem sobre la dimensió estètica de la enginyeria del vincle en temps real social, que afecti: - La concepció del ciberespai
- La invenció de jocs creatius en el nou mitjà de comunicació i pensament.

El ciberespai designa menys els nous suports de la informació que els modes originals de creació, de navegació en el coneixement i de relació social que ells permeten:
-Hipertext
-Multimedia
-Interactiu
-Jocs de vídeo
-Simulació
-Realitat virtual
-Telepresencia
-Realitat augmentada
-Programes neuromimètics (neuro mimesis)
-La vida artificial
-Els sistemes experts

Dins l'explotació del caràcter molecular de la informació digital, no s’ha de reduir a un sol dels seus components. Permet interconnectar i proveir d’una interfície per tots els dispositius de creació, gravació, comunicació i simulació.

Arquitectura del Ciberespai

-Urbanística nòmada
-Enginyeria de programa, ponts i calçades líquids de l’espai del saber
-Maneres de percebre, sentir, recordar, treballar, jugar i d’estar junts.
-Arquitectura de l’interior
-Un sistema inacabat dels signes
-L’ordenament del ciberespai, el mitjà de comunicació i de pensament dels grups humans és un dels principals aspectes estètics i politics que estan en joc per el segle que arriba.

Multimedia interactiu amb suport digital

-Possible final del logo centrisme (únicament el fet racional). Pla semiòtic desterritorialitzat.
-Probable llenguatge humà que hagi aparegut simultàniament sota varies formes:

Orals

Gestuals

Musicals

Icòniques

Plàstiques

Cada expressió singular activa una o altra zona d’un continuum semiòtic.

-No únicament tancar-se en la oposició fàcil del text raonable i de la imatge fascinant
-Obrir-se a possibilitats de pensament i d’expressió més riques, més subtils, més refinades obertes pels mons virtuals.
- Les simulacions multimodals (aquella en què intervenen elements humans com ulls o boca que són més agradables en la relació entre home i màquina).
- Els suports d’estructures dinàmiques?

L'evolució de la màquina en aquest sentit ja és una realitat. Respecte les possibilitats respecte devenir humà caldrien:

Decisions

Seleccions

Judicis dels equips de comunicació i pensament

Subjectivitat col·lectiva

Ètica i sensibilitat que prenen decisions aparentment tècniques

Inversió de la figura dibuixada pels mitjans massius

-Continuum lectura-escriptura. Cada un contribueix a alimentar en pago l’acció dels altres (decadència firma),
- L’esforç creador es desplaça dels missatges per anar cap als dispositius, els processos, els llenguatges, les arquitectures dinàmiques, els centres.

Els mitjans des de fa almenys alguns segles . Esquema de comunicació clàssic.

Nou entorn tecnocultural

- Desenvolupament de noves especies d’art, ignorant la separació entre emissió i recepció, la composició i la interpretació.
- Altres modalitats de comunicació i de creació.
- Aconteixement col·lectiu que impliqui als destinataris. Que silenci la interpretació amb l’acció col·lectiva.

Estètica Relacional

Art de l’implicació i l'obra. Basat en processos, en vides autònomes, introdueix el creixement i a l’habitació d’un mon. Entén la idea de treball i progrés(Work > Progress). Es portaran manifestacions a moments, llocs i dinàmiques col·lectives. Art sense firma.

Com més gran és l’aposta, més és el grau de reestructuració (variar el que s’ha llegit, vist, escoltat). Participar en la invenció continua de les llengües i dels signes d’una comunitat. És un art de la implicació terapèutic. Convida a experimentar una invenció col·lectiva del llenguatge. Mentre, apunta cap a l’essència mateixa de la creació artística.

Entén el plaer en:
-Imaginar
-Explorar
-Contruïr junts mitjans sensibles.

Temps del col·lectiu intel·ligent es desplega seguint el seu curs com si fos un riu.

1 - Lévy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Política (Ciberdemocràcia)

2007-01-03T12:17:00.001+01:00

Lévy creu en la expansió de la democràcia a partir del camp polític i el cultural. Tot i això, a partir de les formes d’organització i tractament de la informació innovadores, descentralitzades, més flexibles i interactives.

Parla d'homes polítics i d'un espai de comunicació que es troba polaritzat pels mitjans massius. En el seu llibre de la Intel·ligència col·lectiva mostra el pensament que la forma i els continguts del ciberespai són encara indeterminats i que cal desenvolupar les xarxes numèriques de comunicació interactives.

Entén els grans problemes del món que cal solucionar i observa que per solucionar-los és necessari mobilitzar moltes competències i tractar molta informació. Els problemes principals que assenyala són els següents.
-Desarmament
-Equilibris ecològics
-Mutacions de l’economia i el treball
-Desenvolupament dels països del Sur
-Educació
-La gran pobresa
-El manteniment del social

Pensa que són necessàries estructures organitzatives (cooperació en paral·lel) per tendir a la seva solució com:
-Mitjans filtradors de dades intel·ligents
-Navegació per la informació
-Simulació de sistemes complexos
-Comunicació transversal
-Localització mútua de les persones i grups en funció de les seves activitats i dels seus coneixements.

Àgora virtual

Aquesta és la màxima representació del món amb Ciberdemocràcia que entén Lévy. Aquesta seria un espai dinàmic, un mapa en moviment que mostraria les pràctiques i les idees del grup amb un mode hipertextual. Seria una forma de comunicació, navegació, simulació i visualització. Seria realitzable molt probablement a partir de la tecnologia actual d'ordinadors.

La idea és que seria molt beneficiós com a servei públic i que les visualitzacions dinàmiques permetrien un mercat més transparent possible d'idees, arguments, projectes, iniciatives, peritatges, recursos...

El plantejament de Lévy recorda a la nova societat que molts autors anti-lliure mercat proposen. Es tendiria a un poder més global i repartit entre les persones (autoorganització). El col·lectiu estaria guiat a partir d'una dinàmica oberta de la composició dels vots i de les negociacions dels missatges. Les persones amb més poder serien momentàniament les més actives i beneficioses per la dinàmica del col·lectiu.

Lévy creu en diferents fets necessari pel funcionament d'un sistema com aquest a gran escala:

-Capacitats de càlcul.
-Visualitzacions sintètiques.
-Comunicació immediata (ja es té: ciberespai)
-Un mediador tècnic.
-Calcula en temps real el discurs-paisatge del grup.
-Deforma el menys possible la singularitat dels enunciats individuals.

Les regles a tenir en compte serien:
-Que no es paralitzi en un objectiu
-L’essencial és el moviment autònom, el procés creador en si.
-La comunitat intel·ligent té per finalitat el seu propi creixament, densificació, extensió, tornada en si i obertura al mon.
-Perspectives en la política. Grans fases dinàmica:

Escolta (de l’entorn i d’ell)

Expressió

Decisió

Avaluació

Organització

Connexió

Visió

La identitat polític de la persona no estaria col·locada dins una categoria. Dins aquest espai en temps real el ciutadà hauria de prendre decisions, tenir una pràctica responsable. Per això és necessària una educació de la ciutadania.

Diferències de la ciberdemocràcia respecte la tradicional

- La simulació numèrica reacciona immediatament al canvi d’una variable.
- Diferencia qualitativa pel fet de ser un temps enriquit.
- Treballa el màxim possible les seves velocitats d’aprenentatge.
- Augmenta les seves capacitats de reorganització
- Redueix els placos d’innovació, multiplica els seus poders de descobriment.
- Subordinen el poc i fragmentat temps dels mitjans massius i la comunicació.
- L’absència de visió i de política a llarg plac degut a la combinació entre:

Representació (forma política molar)

Televisió (dispositiu de comunicació molar). Política de l’espectacle.

-Lévy pensa que hi ha d'haver una construcció lenta però continua d’un debat col·lectiu a partir de missatges simples. Creu també que cal equiparar culturalment en ordre tàctic, lingüístic, conceptual, jurídic, polític...

Sufragi universal vs Sufragi censual

Llibertat del comerç vs consensos en cada pont
-En llibres impresos
-Els ordinadors i telèfons: moltes possibilitats de comunicació o aprenentatge.

Evolució de la democràcia a la demodinàmica

-El problema polític no és perdre el poder, sinó incrementar les potencies del poble o de grups humans.
-La demodinàmica requereix una política molecular. Sorgeix de l'escolta, l'expressió, l'avalució, l'organització, les connexions transversals i la visió emergent.

Lévy creu que el poble s'ha d'anar forjant amb la regulació en temps real, l'aprenentatge cooperatiu continu, la valoració òptima de les qualitats humanes o l'exaltació de les singularitats.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Lévy: Intel·ligència Col·lectiva i Religió

2007-01-03T12:15:00.001+01:00

Tecnologia com a la nova religió

Levy explica com Marx va designar a la religió: ‘teoria general d’aquest mon, el seu compendi enciclopèdic, sota lògica sota una forma popular’. Ell proposa designar internet: ‘teoria general d’aquest mon, el seu compendi enciclopèdic, sota una forma tecnològica-cibernètica’.

Fa una comparació i diu que com a religió expresa cinisme i misèria real, i al mateix temps és una protesta contra aquestes. Es pregunta si Internet pot ser com la religió sense esperit del que parlava Carl Marx. Marx va partir de la crítica de la religió per acabar amb una crítica de l’economia política (pas important per desvetllar l’enigma del diner: mecanismes de l’acumulació del capital).

Lévy proposa que nosaltres partim de la crítica a la forma-mercaderia (diner és l'expressió) per acabar fent una crítica a la cultura tecnològica. Internet tendeix a incorporar i a convertir-se en la forma-diner, no només en totes les manifestacions negatives i fetitxistes, sinó també en les seves realitats i possibilitats de denuncia de la misèria capitalista i de realització, encara que sigui incompleta, de l’essència de l’ésser humà.

Religió: Ateologia de la Intel·ligència Col·lectiva

Ateologia (estudi religiós des de l'ateisme) basada en mons virtuals de significacions o sensacions compartides. Espais on es pugi desplegar al intel·ligència i la imaginació col·lectiva.

Els diferents passos partirien de la Teologia que després va tendir a l'Antropologia (aproximar humà a divinitat) i finalment a la Tecnologia.

Religió dels mons virtuals (Ideal)

-Els sers humans es constitueixen en intel·lectuals col·lectius. L’intel·lecte agent (des d'Al Farabi) es converteix en l’expressió, en l’espai de comunicació, de navegació i de negociació dels membres d’un intel·lecte col·lectiu.
-Instruments de coneixement de si i d’autodefinició de grups humans que poden llavors constituir-se en intel·lectuals col·lectius autònoms i autopoiètics (modelant-se continuement a si mateixos)
-Transmetent coneixements de les altres intel·ligències, oferint-los noves fortaleses de comprensió i de nous poders d’imaginar. (Creença que l'Intel·lecte comú omple les facultats del racionalitat)

La capacitats de percebre imatges mentals (reservat únicament a profetes) en què veuen o escolten directament la veritat.

Des d'aquesta perspectiva Déu no seria infinit, la divinitat es troba en l'altra i es reintegra en una humanitat que no deixa de convertir-se en una altra. Un punt clau seria la mescla amb els individus: com més es poden diversificar els coneixements i els interessos, més s'enriqueixen les comunitats pensants que contribueixen a construir. Els participants de la Intel·ligència Col·lectiva només sostenen la seva existència en les comunitats humanes de les quals procedeixen

Relacionat amb la Intel·ligència Col·lectiva es troba la idea de possibilitar visionar les imatges mentals i la comprensió de les mateixes en tots els participants.

Lévy creu que el primer pas és que es continuï la autonomia: llavors l'intel·lecte col·lectiu obre un nou espai. En aquest cas cada ampliació de diversitat qualitativa reforça l’interès de tots perquè continuí la seva aventura, i mentre més els seus membres s’impliquin en la seva recreació permanents, més la dinàmica immanent de l’expressió afavoreix la proliferació de les maneres de ser: cada mode de la llibertat repercuteix sobre els altres en una espiral positiva.

1 - Levy, Pierre “La Intel·ligència Col·lectiva: Per una antropologia del ciberespai” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Visió de Pierre Lévy

2007-01-03T11:57:00.001+01:00

El 2001 Levy escriu l'article ‘L’anell d’or: Intel·ligència Col·lectiva i Propietat Intel·lectual ’(1). Entén que en un futur la propietat privada afectarà sobretot al camp de la idea. Exposa els arguments a partir d'entendre la importància d'una societat dins el Capitalisme informacional i com la nova economia està prop de la investigació científica:

El triangle creador de l’economia de la informació: idees, informacions i moneda

Entén que l’economia de la informació és la mesura col·lectiva o social de la intel·ligència i que el pensament col·lectiu és la vida dels signes-idea. L’intel·ligència col·lectiva és el mitjà dels signes. Explica els diferents plans dels signes: idea, informació i moneda:

-La idea és una estructura de relacions que pot existir fàcilment en una pàgina web. Es pot observar la relació entre aquest pensament i el fet de treballar actualment amb l’IEML que és un llenguatge informàtic basat en conceptes.

-La idea és informació. Cognitivament sorgeix d’un xoc entre una memòria individual i una idea. Lévy relaciona la informació amb el moviment efímer de l’esperit. S'intueix la idea de memòria col·lectiva amb el fet acumulatiu esmentat.

-Finalment, la moneda que serveix per jerarquitzar possibilitats (valor /elecció/llibertat). Així, entén que la intel·ligència és circulació continua entre memòria (aparició idees), percepció (renovació informació) i acció (moviments monetaris). Les idees són necessàries per a la interpretació de la informació, i el diner és el que les avalua.

Propietat Intel·lectual

Lévy explica que quan s’escull lliurement, la propietat col·lectiva pot ser productora i alliberadora com ho demostra el cas del Software lliure. L’abandonament voluntari de la propietat intel·lectual pot permetre a les idees produir més sentit i aconteixement, sent la intel·ligència col·lectiva.

Explica que la diferència respecte l’economia tradicional dels productes i serveis és que el món de les idees és infinit i que s'acumulen en la memòria col·lectiva. Estableix la relació amb el comunisme pel fet d’observar ja el 2001 les qualitats en la xarxa que podem entendre com a fàcil accessibilitat, cost baix, llibertat expressió, llibertat de comunicació, llibertat d’associació, afavoriment de diàleg, potenciació de la cooperació i canvis transversals.

Té la visió molt positiva d’un comunisme de la intel·ligència que perfecciona una intel·ligència col·lectiva en camí. Observa diferents fets en l’economia que fan pensar en una apropiació col·lectiva de la màquina econòmica com és la borsa amb l’accionariat. També el fet que les empreses més competitives siguin en el seu pensament les més cooperatives. Finalment, explica la utopia d’una pau democràtica amb protagonisme d’un govern mundial i la ciberdemocràcia.

L'hi trobo prou escepticisme a part de l'utopisme i de la mateixa manera que Manuel Castells (2), deixa clar que tots aquests canvis van tenint lloc actualment i que al final de tot són les persones les que decideixen en quin sentit evoluciona el món. Al seu llibre Intel·ligència Col·lectiva (3) explica com s'allunya del pensament d'evolució lineal de la societat ja que aquesta no té un control total del seu entorn.

Entén que la competència i els dispositius tècnics són precisos pels productes i memòria de l’activitat humana.

Instruments potencials d’augment de les capacitats de conèixer, sentir, actuar i de comunicar, com interfície entre el possible i el factible.

Pensa que no explotar les tècniques disponibles és signe de mal gastar. Identifica els múltiples elements presents a la societat actual: ciència, tècnica, acció, cultura i pensament però deixant clar que no sabem en quina direcció s'avançarà.

1 - Pierre Lévy (2001) - El anillo de oro Inteligencia colectiva y propiedad intelectual Publicat originalment en francés en la revista Multitudes, nº 5, mayo 2001 Traducció: Beñat Baltza - (http://biblioweb.sindominio.net/telematica/levy.html/ )
2 - Castells, Manuel (2005) - La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Alianza Editorial S.A.
3 - Levy, Pierre “La Inteligencia Colectiva: Por una antropología del ciberespacio” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Conceptes lligats al General Intellect: Capitalisme cognitiu

2006-12-31T16:28:00.001+01:00

De la mateixa manera que en èpoques posteriors s'utilitzava la força

col·lectiva per construir les piràmides egípcies, actualment es treballa

amb la unió cognitiva.

Marx va començar a utilitzar el terme que ha seguit el seu curs lligat a la renovació de l’economia (economia política en els seus orígens) a partir de l’aspecte cognitiu.

Així, el terme ‘Capitalisme Cognitiu’ té la funció de denominar a una suposada nova forma de capitalisme que succeeix el capitalisme mercantil i industrial.

Yann Moulier Boutang (1) explica com s’està encara dins el capitalisme però amb uns components renovats com d’entre l’industrial i el mercantil. S’utilitza per designar la metamorfosi en curs d’aquesta tercera espècie de capitalisme.

Característiques (2):
- Rol creixent de l’immaterial, “virtualització” de l’economia.
- Paper de la Informació i d’Internet.
- Captació per l’empresa i el mercat de l’innovació social.
- Rol de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC)
- Invalidació del model clàssic de divisió del treball d’Smith.
- Retroacció entre consum i producció.
- Dissolució de les línies divisòries entre capital i treball homogeni o entre qualificats i no qualificats.
- Ascens de la societat en xarxa
- Decadència del paradigma energètic i entròpic en la producció de riqueses.
- Rol dominant de les economies de l’aprenentatge en la competència.
- Importància dels sabers implícits no codificables i irreductibles al del maquinisme
- Globalització de la performance.
- Especificitat del bé informació pel que fa a ús i apropiació.
- Generalització del fenomen d’externalitats.

En la mateixa línia que investiga Manuel Castells (3), cal determinar si les característiques defineixen un nou paradigma coherent i si aquestes formes d’organització es tornaran hegemòniques o si s’articularan juntament amb formes de treball més clàssiques. Lazzarato i Negri (4) observaven que només creixia el General Intellect en zones amb un capitalisme desenvolupat.

Michel Husson (2) entén que actualment existeix una dualitat en la dinàmica del treball, tan cognitius com poc qualificats en expansió. Creu que les lògiques de producció de Taylor s’han trobar reforçades a partir de les innovacions tecnològiques i organitzacionals. La idea és que sembla que la modernitat capitalista permet reproduir les formes més antigues de servei dels assalariats. Realitza una crítica a la teoria del capitalisme cognitiu pel fet d’atribuir una falsa coherència al capitalisme contemporani.

Gorz explica l’error de tractar com una nova forma de capitalisme els fets contraris al capitalisme del capitalisme cognitiu. Explica com el màxim problema es troba en donar una forma mercantil a valors d’ús nous, immaterials i potencialment gratuïts.

En el transfons sempre existeix, i sobretot amb la creixent separació entre cognitius i precaris, la idea del sou garantit. Els problemes i les crítiques que es presenten són múltiples com el fet negatiu d’abolir al mateix temps totes les relacions de força social creades al voltant de l’empresa i la relació capital-treball. Personalment, crec que uns ingressos garantits fan que la persona perdi l’incentiu i això aniria contra l’element d’evolució constant característica de la tecnologia.

Husson explica el seu desacord amb la idea del sou garantit de part dels partidaris del capitalisme cognitiu, deixant clar que va en contra del projecte progressista de restablir i estendre la gratuïtat, juntament amb l’ampliació dels drets socials.

1 - Yann Moulier Boutang, "Nouvelles frontières de l'économie politique du capitalisme cognitif", éc/artS n°3, 2002
2 - Husson, Michel (2004) - Revista Marxista de Teoría y Política - http://www.pts.org.ar/luchaClases2husson.htm - (Consultat el 23-12-06)
3 - Castells, Manuel (2005) - La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Alianza Editorial S.A.
4 - Maurizio Lazzarato y Antonio Negri, "Travail immatériel et subjectivité", Futur antérieur N°6, 1991.

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Guerra entre màquines

2006-12-30T12:13:00.002+01:00

En aquest post s'hi troba un resum de les idees que Matteo Pasquinelli exposa al seu article del 2004 'Màquines radicals contra el tecnoimperi. De la utopia a la xarxa' (1). Contempla la importància de la intel·ligència col·lectiva i realitza una separació entre aquestes. Finalment acaba mostrant uns plantejaments futurs basats en la idea de lluitar contra el poder, l'evolució de les intel·ligències col·lectives negatives. Tot i això, està directament lligat a la idea de control de les tecnologies que és important ja actualment.

Formes d’intel·ligència col·lectiva dolentes

-Militar-administrativa de los neoconservadors com Bush o l’imperi Microsoft.
-Altres burocràcies socialdemòcrates
-Aparells de control policials
-Matemàtica dels especuladors de borsa
-Arquitectura de la ciutat
-Disutopies de ‘2001 Odisea en l’espai’ i ‘Matrix’, el cervell de les maquines evoluciona en autoconsciència fins a deixar als éssers humans

Intel·ligències col·lectives bones

-Xarxes internacionals de cooperació amb les xarxes [network] del moviment global
-Treballadors precaris
-Desenvolupadors de Free Software
-Mediactivisme
-Produeixen la cooperació dels sabers en la universitat
-Llicències Creative Commons
-Projectes Urbanístics participatius, narracions i imaginaris de alliberació

A punt per la convergència de diferents plans històrics

-Herència de les avantguardes històriques de la síntesis entre estètica i política.
-Lluites del 68 i 77 que obren nous plans de conflicte fora de les fabriques i dins de l’imaginari i la comunicació.
-La hipertròfia de la societat de l’espectacle i l’economia del logo.
-Transformació del treball assalariat fordista en treball autònom precari postfordista
-Revolució informàtica i l’adveniment d’Internet, de la net economy i de la network society. La utopia secularitzada en tecnologia. El més alt exercici de representació que acaba sent producció molecular.
Avui per màquina entenem la forma elemental del general intellect, cada nodo de la xarxa [network] de la intel·ligència col·lectiva, cada dispositiu material o immaterial que concatena orgànicament els fluxes de l’economia i els nostres desitjos.

La Mega Màquina

A un nivell superior, la xarxa mateixa es pot considerar una mega-màquina a partir d'altres màquines. Mitjans de producció estan cada vegada més integrats en les ments i en els cossos de la multitud.

Si bé és veritat que avui el principal instrument de treball és el cervell i que conseqüentment els treballadors podien immediatament reapropiar-se del mitjà de producció, és també veritat que també el control i l’explotació de la societat han acabat sent immaterials, cognitius, reticulars. No només ha pujat el general intellect de les multituds, sinó també el de l’imperi. Treballadors podrien amb pc’s reapropiar-se dels mitjans de producció del General Intellect enemic. Bifo cita Orwell la idea que en el mon post-democràtic són els gerents d’empresa els que han assumit el comandament.

Desapareix capitalisme i s’entra a un nou tipus de societat planificada i centralitzada que no serà ni capitalista ni democràtica. Els governants seran aquells que controlen efectivament els modes de producció: executius, tècnics, buròcrates i militars, sota categoria de “gerents” (Managers). Grans super-estats concentrats en torn als centres industrials a Europa, Àsia i Amèrica, i aquests super-Estats combatran entre si. Aquestes societats fortament jeràrquiques amb una aristocràcia del talent en el vèrtex i una massa de semi-esclaus de base. La multitud funciona com una màquina perquè està disminuïda en un esquema, en un software social, pensat per l’explotació de les seves energies i idees. Tecnogerents [tecnomanagers] (públics/privats/militars) El General Intellect genera monstres.

Comparada amb la penetrabilitat del tecnomanagement neoliberal, la intel·ligència del moviment global és poca cosa. Què fer?
-Sobretot prendre consciència de la densitat de la intel·ligència que es condensa en cada mercaderia, organització, mitjà, en cada màquina de la societat postmoderna.
-Necessari inventar màquines virtuoses revolucionaries radicals per col·locar en els punts nodals de la xarxa [network]. Reapropiarse dels mitjans de producció.
-Enfrontar-se al general intellect que administra les meta-màquines imperials.

Acaba amb la pregunta: Des d’on començarem a construir aquestes màquines?

1- Pasquinelli, Matteo – Maquinas radicales contra el tecnoimperio. De la utopia a la red - Berlin - Bologna, Febrero 2004
(http://ociologo25.blogspot.com/2006/11/maquinas-contra-el-tecnoimperio.html)

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Deleuze i Guattari: L'Anti-Edipo

2006-12-30T10:43:00.001+01:00

Defensen la teoria que les màquines materials o abstractes constituïdes per la intel·ligència col·lectiva estan lligades orgànicament als fluxes de l’economia i de les nostres necessitats. (1)

Ens parlen que existeixen màquines socials i màquines amb desig. Empren la idea de desig en el sentit positiu de producció, voluntat de poder (no falta quelcom). Les coses sorgeixen del desig. El camp social està basat amb el desig: cal introduir-lo. Hi observen el flux com havien fet Marx i Ricardo amb el capital (2). Per la seva banda, entenen la màquina social com un sistema econòmic-polític de producció.

Tres tipus de màquines, estrats que es superposen en el temps

-La màquina salvatge (important el parentesc)
-La màquina bàrbara. Herència que es prolonga molts anys. Un sistema de producció que unifica l’anterior sistema territorial. Recodifica l’anterior màquina.
-La màquina capitalista està basada en multiplicacions d’axiomes abstractes, començant amb marcar quantitats econòmiques. En el fons hi ha la idea que la societat es basa en la deute i que aquesta la fa infinita, desterritorialitza i descodifica l’anterior.

Edipo és la idea del dèspota que existeix des d’un inici de la màquina bàrbara. Així doncs la idea d’Anti-Edipo es refereix a lluitar contra aquesta maquinària establerta, a partir del flux de desitjos lligats a l’art o a determinades parts de la ciència.

1 - Gilles Deleuze, Felix Guattari - El Anti-Edipo: capitalismo y esquizofrenia.(Bs. Aires, Paidós, l985, Trad. de Francisco Monge)

2 - Carlos Rojas Osorio - ‘Gilles Deleuze: la màquina social’ http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=225 (Consultat el 30-12-06)

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

L'intel·lecte General vist per Virno

2006-12-27T21:04:00.001+01:00

Informació sobre Virno

El filòsof i activista italià Paolo Virno explica com la seva generació van ser canviats pel ´77, en què hi va haver l'aparició de les figures de treball social (treball intel·lectual de masses*1, treballador precari, treball intermitent…) que eren ja el resultat de la reestructuració capitalista. En el treball estaven en joc moltes més coses que abans tenien que veure amb el temps del no treball.

Del ‘Fragment sobre les màquines’ dels Grudrisse de Marx en van extreure la formula que igualava el General Intellect amb el treball viu enlloc de capital fixa. Va realitzar treballs en el sentit dels sentiments ja que entenia que el que acabava sorgint del treball humà eren tan aspectes positius com negatius. És l’ambivalència de la Multitud tan important per a ell. Explica com el postfordisme contempla per primera vegada la naturalesa humana de la no especialització sense ocultar-la. Diu que existeixen una confusió i superposició de les formes de vida del ser humà dites per Aristòtel: treball (poiesis), política (praxis) i vida teorètica (pensament pur)

Amb el concepte d’èxode explica el fet de les persones que volen extingir el poder sense idea de conquistar-lo. Creu que per lluitar contra els poderosos s’ha de inventar una forma de lluita equivalent a la vella vaga. Entén que el verdader problema és determinar la organització que aconsegueixi capgirar el capitalisme amb la unitat de treball i no treball, vida i producció. Virno citava Lukács i la seva idea que una teoria de la organització actual havia d’incloure tots els problemes majors de la filosofia.

Amb el concepte virtuosisme explicava que molts treballs d’avui en dia no tenen com a conclusió un producte definit, físic, i molts treballs són semblants a l’execució d’un pianista, que és una execució que no deixa res del tocat però que val la pena per si mateix.

Notes sobre el General Intellect (2)

Recorda que Marx parla del concepte de General Intellect*2. Que tracta en el 'Fragment sobre màquines' de la plasmació del saber objectivat del capital en les màquines. Uns coneixements que acaben sent l’epicentre de la producció social i organitzen el context de la vida. Aquesta expressió també va estar present en el Nous poietikos d’Aristòtel en 'D’anima'. S’entén que anuncia l’arribada del comunisme i "l’enfonsament de la producció basada en el valor de canvi" . Tot per la desproporció que veu creixent entre d’importància del nou mode de producció i la continuïtat de la unitat de mesura a partir de la quantitat de treball. Li atribueix el fet d’aconseguir desemmascarar la suposada neutralitat de la ciència i del saber en general, mostrant els lligams entre tècnica i classes dirigents.

Explica com als anys setanta es tenien certes esperances per treure els treballadors de la seva condició de mercaderia però en els anys noranta s’han produït noves formes de dominació lligades al treball.

Exposa que la nova forma del General Intellect provoca que ja no existeix una unitat de mesura tan clara com el temps i per tant es fa necessari un aprenentatge de masses. Es diu que el cinisme contemporani neix per l’autonomia irreversible de d’intel·lecte Abstracte i una nova relació entre vida i saber. Es pot entendre que a Marx li va faltar identificar el General Intellect amb el treball viu, el va lligar al capital fix. Els fets cognitius han acabat reflectint-se en el treball en les persones, anant més enllà del que havia sigut la plasmació en màquines.

Virno redefineix el concepte General Intellect dient que va "molt més enllà del coneixement que es materialitza en el capital fixa, incloent també les formes del saber que estructuren les comunicacions socials i formen l’activitat del treball intel·lectual de masses. El General Intellect compren els llenguatges artificials, les teories de la informació i dels sistemes, tota la gamma de qualificacions en matèria de comunicació, els sabers locals, els jocs lingüístics informals i incloïdes determinades preocupacions ètiques. En els processos de treball contemporanis, hi ha constel·lacions enteres de conceptes que funcionen per si mateixes com maquines productives, sense necessitat d’un cos mecànic, ni tan sols una petita ànima electrònica".

*1 - Intel·lectualitat de Masses

Per Intel·lectualitat de masses entén el treball viu que articula el General Intellect, un conjunt de sabers units que acaben sent plasmats en la interacció directa de la força del treball. No s’ha d’entendre com un conjunt de funcions sinó que actua en el llenguatge que s’ha convertit en treball assalariat. Virno estableix la relació llibertat de llenguatge i abolició del treball assalariat. Com que acaba sent una realitat en totes les experiències, es fa molt difícil descriure-ho amb termes econòmics i productius però el mateix temps és el component fonamental de l’acumulació capitalista.

*2 - General Intellect en Marx

Expressió anglesa utilitzada per Marx (K. Marx, Lineamenti fondamentali della critica dell'economia politica, La Nuova Italia, vol.II, pag.4O3). Utilitza el terme per referir-se al saber social general o a la intel·ligència col·lectiva d’un determinat moment històric. El capital fixa, la màquina intel·ligent, pot incorporar aquest intel·lecte general així com els éssers humans. S’utilitza per una finalitat productiva la potencialitat d’una intel·lectualitat col·lectiva. Amb les tecnologies es pot convertir amb la base principal de la producció social. (3)

1 - General intellect, èxode, multitud. Entrevista con Paolo Virno publicada en Archipiélago núm.54.
2 - Virno, Paolo “Algunes notes a propòsit del «General Intellect»”

3 - Inmaterial Workers of the World - http://www.nodo50.org/cdc/tedigoloquehay.htm (Visitat el 25-12-06)

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

Intel·lecte General

2006-12-24T12:00:00.001+01:00

"Abraham Sacrificant Isaac" de Laurent de LaHire

Pierre Levy exposa en el seu llibre “Intel·ligència Col·lectiva” (1) el primer referent històric lligat al General Intellect (Intel·lecte General). Explica com el mercadeig d’Abraham amb Déu és la primera tecnologia d’optimització d’efectes, d’explotació màxima de les mínimes qualitats positives que tenen els humans. Déu li diu que farà d’ell un poble i que amb el seu nom es beneiran totes les famílies del món. És una declaració que mostra el Poder d’un Déu Universalista. (2)

Segons Roberto Pineda (3) “La figura d’Abraham com a pare (ab en hebreu) de les religions jueva, cristiana i musulmana ens ofereix un exemple de com es mesclen, xoquen i es fusionen visions diferenciades i fins i tot antagòniques, derivades de l’existència d’interessos de classe oposats”. S’entén que Abram és una proposta progressista, universalista, de solidaritat i amistat entre els pobles. La idea utòpica actual de la Intel·ligència Col·lectiva també comparteix aquestes finalitats. Pineda centra en els imperialismes el que és l’enemic a vèncer. L’extrapolació en el cas de la Intel·ligència Col·lectiva, correspondria a l'aparició d’intents de control en un entorn que hauria de ser lliure per naturalesa.

Bitllet dedicat a Al-Farabi: Filosòf Islàmic durant l'Edat Mitjana

La idea de la intel·ligència col·lectiva va ser pensada amb rigor per primera vegada entre els Segles X i XII. Al Farabi i Ibn Sina creien en una intel·ligència única i separada, la mateixa per el conjunt del gènere humà. Es plasmava en l’intel·lecte agent, una intel·ligència sempre en acció (unió homes i Déu). Ho metaforitzava dient que existia la mateixa relació entre aquesta i l’home que el que té el sol amb l’ull. Anomenat Dator Formarum, atorgador de formes. (4) Exposava que en l’intel·lecte humà existia una divisió entre l’intel·lecte teòric i l’intel·lecte pràctic. El teòric es dividia entre: respecte el coneixement anomenada ‘intel·ligència en potència’, mentre s’adquireix el coneixement anomenat ‘intel·ligència en acte’ i quan l’ha fet seu anomenat ‘intel·lecte adquirit’. Per Al-Farabi, l’intel·lecte adquirit és el més elevat. El motiu és que en aquest es pot rebre per intuïció i il·luminació les Formes que irradia la intel·ligència agent sense cap tipus de mediació per part dels sentits.

1 - Levy, Pierre “La Inteligencia Colectiva: Por una antropología del ciberespacio” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )

2 - Génesis 12:1-12 Del capítol 12 al 36

3 - Pineda, Roberto - Abraham: Entre el Dios de la Justicia y el Dios del Imperio (http://www.adital.com.br/site/noticia.asp?cod=23115&lang=ES).

4 - Historia de la filosofía helenística y medieval. TEMA VI:La filosofía del islam Oriental
( http://es.geocities.com/soloapuntes/segundo/hfdos/t6hf2.html )

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com

La idea d' Intel·ligència Col·lectiva

2006-11-19T10:30:00.001+01:00

El llibre “El Eros Electrónico” (1) significava l’any 2000 un tancament de segle per part de l’autor de llibres com “El Simio informatizado” (2), Roman Gubern. En aquest mostrava les característiques d’una societat, marcada per les noves tecnologies però fixant-se sobretot en el paper de les emocions. Acabava dient que calia emoció amb el món real. No deixava de ser una crida a buscar l’essència humana però molt ben situada després d’haver exposat un anàlisi dels camins culturals al llarg de l’evolució humana, que en moltes ocasions s’allunyaven de l’essència de l’espècie.

Va ser en aquest llibre que vaig conèixer per primera vegada la idea de la “Intel·ligència Col·lectiva”. L’autor explicava com durant una visita al continent asiàtic va poder observar la circulació existent als carrers de les grans ciutats com Tokio en què totes i cadascuna de les persones semblava tenir molt clar quin era la seva missió i feina a fer. Aquest fet portava a entendre que aquell era un conjunt organitzat que anava en una mateixa direcció i no una multitud de persones dirigides cadascuna d’elles en un sentit diferenciat.

Gubern va entendre aquell fet i va quedar tan impressionat que va decidir fer un llibre a partir d’aquella idea. Va ser forta la seva desil·lusió quan va assabentar-se que Pierre Lévy en el seu “La Intel·ligència Col·lectiva” (3) ja havia realitzat un treball teòric sobre aquesta idea. Qualsevol autor té una idea de l’obra que li hagués agradat crear i aquesta és la de Román Gubern.

Personalment, crec que són molt visualitzables i representatius en el sentit de la Intel·ligència Col·lectiva, determinats moviments col·lectius com el que s’observa de Tokio a la pel·lícula “Baraka” (4) que té un argument amb sentit planetari construït sense diàleg a partir d’imatges documentals de gran bellesa.

Considero que el moviment que s’observa a les ciutats ja és indici de l’evolució exponencial existent en ciutats asiàtiques o per contra del conservadorisme d’una vella Europa que va amb el fre de mà posat creient conservar el nivell de vida.

1 - Gubern, Román (2000) “El Eros Electrónico” Editorial Alfaguara, Madrid.
2 - Gubern, Román “El Simio Informatizado” Fundesco, Madrid, 1987
3 - Levy, Pierre “La Inteligencia Colectiva: Por una antropología del ciberespacio” ( http://inteligenciacolectiva.bvsalud.org/ )
4 - Fricke, Ron (1992) “Baraka”. Magidson Films

IntelligenciaCollectiva.Blogspot.com